Demanen que esquilar ovelles sigui olímpic!

Avui hem conegut una petició sorprenent però a la que donem tot el nostre suport. Una associació de ramaders de Nova Zelanda ha demanat que ESQUILAR OVELLES SIGUI ESPORTS OLÍMPIC! Perdoneu-me que cridi però és que m’emociono.

El primer pas seria que fos declarat d’exhibició als pròxims jocs de la Commonwealth, que es disputen només entre països de l’òrbita britànica però no es descarta res.

No sé si això portarà a algun lloc però només imaginar-me un esquilador penjant-se una medalla al coll mentre es fuma un caliqueño… se m’humitegen els ulls. També es podrien declarar olímpiques disciplines menors com l’esmolar pintes, el canturreig de cançons sense solta ni volta o el llançament de sacs de llana.

De moment, entre els mesos de febrer i març es disputen a Masterton (Nova Zelanda) els campionats del món de l’especialitat i amb això ens hem de conformar.

El rècord del món el té un irlandès, un tal Ivan Scott. Diuen algunes informacions que va esquilar 749 ovelles en 8 hores. La dona més productiva és una neozelandesa, Kerri-Jo Huia, que en va esquilar 507 també en 8 hores. (*)

Us deixo aquí sota un vídeo perquè els que no heu vist mai esquilar una ovella tingueu constància de què estem parlant.

(*) Cal dir que ningú va comptar mai quantes ovelles esquilaven en 8 hores en Jordi, el Patracu i en Xavi en els seus bons temps… que si no…

Història de la Coloma (cap4)

Perdoneu les interrupcions però la meva salut i la meva edat m’impedeixen fer tirades llargues i em recomanen no cansar-me gaire. No sé si us ho havia dit però en aquests moments ja no treballo amb les ovelles. Quan era jove vaig passar-m’hi moltes hores. Amb en Jordi n’hem passat de tots colors: dies plàcids, dies de mal temps, de calor… però sempre amb les ovelles. A muntanya, al pla o en concursos.

També l’ajudava quan anava esquilar tots els ramats de Catalunya. En Jordi és esquilador professional, a part de pastor. Com si fos la cosa més normal del món, dividíem els ramats en petits escamots d’ovelles i jo m’encarregava de mantenir-les a ratlla.

Encara recordo la cara de sorpresos que van fer els pastors quan em van veure entrar per primera vegada a dins del corral. No ho havien vist mai. No es podien creure que un gos pogués dominar les ovelles d’aquella manera, sense esverar-les com feien ells i els seus gossos amb un arsenal de crits, cops de bastó i gestos estranys. Jo les dominava amb la mirada i les feia anar allà on en Jordi volia.

Al pròxim capítol us explicaré quan vaig començar a treballar, de veritat, amb el ramat.