Gràcies. Dissabte vam trencar el gel entre amics i l’experiència va anar molt bé. El dia no acompanyava però es va acabar comportant.
En Jordi i la Sendy van fer de les seves amb les ovelles i els ànecs que, tot s’ha de dir, van creure menys que les ovelles.
Al corral, les ovelles,els xais i les gallines mandrejaven entre la palla.
Mentrestant, l’espantaocells i el cavall s’ho miraven des de lluny.
I per no perdre’s, tot indicat.
Si ens voleu visitar, ja sabeu on som.
Feia una colla de dies que no escrivia. No estava motivada fins que vaig trobar això a l’internet!
Captura de pantalla del bloc de Maiol Roger a El País.cat
És el bloc del periodista Maiol Roger a http://www.elpais.cat, la versió en català d’aquest diari obsessionat en ponts destartalats i en diàlegs de sords… El diari, no acostumo a llegir-lo perquè, pel meu gust, dreteja cada cop més i té la lupa de Catalunya plena de baf però aquest noi demostra tenir molt sentit de l’humor i un punt de mala llet en els seus escrits que farà que, segurament, el vagi seguint en la distància.
Diu que ha triat el crit de guerra que feia servir en Jordi durant els nostres anys de vi i roses per posar ordre en aquest ramat de cabres enfilat a les menjadores que és twitter. A veure si se’n surt.
El bloc de la Coloma 