El primer pas seria que fos declarat d’exhibició als pròxims jocs de la Commonwealth, que es disputen només entre països de l’òrbita britànica però no es descarta res.

No sé si això portarà a algun lloc però només imaginar-me un esquilador penjant-se una medalla al coll mentre es fuma un caliqueño… se m’humitegen els ulls. També es podrien declarar olímpiques disciplines menors com l’esmolar pintes, el canturreig de cançons sense solta ni volta o el llançament de sacs de llana.

De moment, entre els mesos de febrer i març es disputen a Masterton (Nova Zelanda) els campionats del món de l’especialitat i amb això ens hem de conformar.

El rècord del món el té un irlandès, un tal Ivan Scott. Diuen algunes informacions que va esquilar 749 ovelles en 8 hores. La dona més productiva és una neozelandesa, Kerri-Jo Huia, que en va esquilar 507 també en 8 hores. (*)

Us deixo aquí sota un vídeo perquè els que no heu vist mai esquilar una ovella tingueu constància de què estem parlant.

(*) Cal dir que ningú va comptar mai quantes ovelles esquilaven en 8 hores en Jordi, el Patracu i en Xavi en els seus bons temps… que si no…

(*) Per cert, si us queda la pantalla en negre durant una estona, no patiu. És un arxiu que dura una hora i necessita un cert temps per carregar-se.

Espero que els que el vau veure en directe el pogueu tornar a rememorar i disfrutar i que als que no hi vau poder assistir us faci venir ganes de venir l’any que ve.

Bon Nadal a tothom i feliç 2012!!!

@La_Coloma

El concurs de Torroella de Montgrí ha estat de molt nivell; 6 dels 7 gossos participants han completat la primera prova i exactament el mateix ha passat en la segona. El castellonenc Juli Bayot ha estat l’encarregat d’obrir el concurs i s’ha trobat una de les primeres dificultats. La rodona en la que s’havien de fer aturar les ovelles abans d’afrontar el pas del portell tenia userda fresca als voltants i això ha dificultat la maniobra de mantenir el ramat quiet a dins. En general, tots els competidors han tingut problemes en aquest punt de la primera prova.

Els tres primers classificats finals ja han estat els millors en la primera prova. El gos de Segurola ha estat l’únic que ha completat el camí de banderes sense saltar-se’n cap. Artzai ha estat, de llarg, el gos que ha fet més quilòmetres perquè el seu amo el feia voltar molt. Suposo que temia que entrés amb massa força al ramat i les ovelles s’esvalotessin. En la segona prova ha estat l’encarregat de tancar el concurs i ho ha fet amb pressió per les bones actuacions del balear Adrover i d’en Jordi, que han apretat molt la classificació.

Ness ha fet una primera prova neta en el treball amb el ramat però l’ha penalitzat el seu furor juvenil en el camí de banderes. Se n’ha saltat algunes i aquests punts li han acabat costant el triomf. En la segona prova, la del corral, ha estat ràpida i ha solucionat amb molta solvència el fet que les ovelles haguessin bloquejat l’accés al tancat colocant-se en forma d’embut.

Xusco, de Miquel Adrover, també ha fet un concurs per emmarcar. En la primera prova ha estat molt obedient i ha treballat molt suau i, en la segona, ha fet entrar les ovelles al corral en calçador. Ha estat l’únic que ha saltat per sobre de la tanca a l’hora de treure-les. La resta, ha optat per entrar per la porta.

Ignacio Etxevarria i Kimi han estat quarts i han fet un treball de guant blanc i el vigent campió de Catalunya, Josep Maria Pleguezuelo, només ha pogut ser cinquè, amb King.

Al descans, els nostres amics parapentistes d’Ager i Organyà han actuat disfressats d’ovelles, pastor i Coloma. La seva intenció era tirar-se en parapent des del Castell del Montgrí però les condicions no eren les millors i ens hem hagut de conformar amb una actuació de petit format –han vingut disfressats- i amb un enlairament de mínims. Però ha valgut molt la pena i la gent s’ho ha passat molt bé. Un dels que més ha disfrutat –que l’he vist- ha estat el conseller d’Interior, Felip Puig.

Josep Maria Pleguezuelo competirà amb King. Ve de La Canonja (Tarragona) i és l’actual campió de Catalunya i d’Espanya en l’especialitat de Border Collie. Ho ha rubricat guanyat els dos concursos ‘grand slam’ del campionat, Castellar de N’Hug i Ribes de Freser. Estil pausat de manar.

Ignacio Etxevarria vindrà des d’Azpeitia (Guipúscoa) per concursar amb Kimi. És l’actual campió d’Euskadi. No tinc el gust de conèixer-lo. Escoltar les ordres del pastor en basc sempre és un plaer!

Bruno Thirion, amb Enzo, accentuaran la internacionalitat d’aquest concurs. Venen de Saint Jean de Paracoul (Aude francès). Han estat finalistes a la coupe de France, un dels campionats de més nivell. Oh là là.

Miquel Adrover i Xusco venen de la mallorquina Felanix. Vitalista i entusiasta. Aquest any han guanyat el concurs de Llavorsí.

Florenci Serra de des d’Oden (Solsona) per competir amb Perla. Han guanyat el concurs de Canillo i ho voldran posar molt difícil als membres del jurat.

Jordi Muxach, amb Ness, gairebé no necessiten presentació. Competeix a casa amb un nou producte de la ‘factoria’ Muxach. La Ness ja s’ha estrenat amb una victòria al concrus d’Oden.

Peio Segurola i Artzai són els campions de Guipúscoa. Faran molts quilòmetres des de Matxinventa per intentar emportar-se el títol.

Juli Bayot vindrà amb la Xispa des d’Ares del Maestrat (Castelló). Aquest any han guanyat el concurs de Prades. Reteniu els seus noms.

Com veieu, la competitivitat està assegurada. Hi haurà dures proves i els punts s’acumularan.

El concurs es farà al camp d’en Coll, començarà a les 11 del matí i a part de venir ben calçats i ben abrigats, sapigueu que podeu tornar cap a casa amb un xai que sortejarem al final del concurs.

Jo ja treballava bastant bé en el dia a dia, acompanyant en Jordi per camps i camins, però la que competia era la meva mare. Competia i guanyava! En Jordi, però, no ha estat mai de conformar-se si creu que pot millorar. Així que dedicava els matins a practicar amb el meu germà, en Perry, i jo.

A poc a poc vam anar aprenent les tècniques dels concursos que, ja us ho avanço, tenen poc a veure amb la feina habitual. En un concurs has de treballar molt de pressa i, sobretot, amb molta precisió. Si se t’escapa una ovella, l’has cagat! Ho sé perquè els del jurat fan gestos amb la cara que no són gaire simpàtics i apunten coses.

Cada dia aprenia coses noves. Assimilava el que volia en Jordi amb molta rapidesa i això va fer que cada cop estés més per mi. Ja devia veure alguna cosa.

Era com un joc nou i molt divertit; la meva seguretat cada dia era més gran. Ens compenetràvem bé. No m’enganyava mai i això és molt important perquè els amos, a vegades… Quan m’equivocava em mirava molt seriós i em deia que allò no estava bé. Quan ho feia bé també m’ho deia, no us penseu que és només dels de renyar. “Així anem bé, Coloma”, em deia.

Ell sempre s’ha dirigit a mi com si parlés amb una persona i això va fer que fóssim un bon equip des d’un primer moment. Què dic, un bon equip; el millor! Ho vam demostrar competint per tot Catalunya i més enllà i guanyant tot tipus de concursos. Fins i tot al País Basc, cosa que, em penso, és bastant complicat. Això ja us ho explicaré en un altre capítol. Ara me’n vaig a descansar que sóc una jubilada i m’haig de prendre les coses en calma. En Jordi diu que ja he treballat prou.

Adéu.

Això era, si no recordo malament, a finals de l’estiu o a principis de tardor. Jo havia estat un parell o tres de mesos acompanyant en Jordi a pasturar en companyia de la meva mare, la Taca. Ella ho feia tot i jo només la mirava i anava prenent nota. Sense fer gaire fressa; en un segon pla. En Jordi, de tant en tant, em donava alguna ordre i observava les meves reaccions.

A mi, com sabeu tots els que m’heu vist alguna vegada per la tele, m’agrada la perfecció en el treball i en aquells moments no estava gens segura de poder fer creure les ovelles ni d’arribar a l’alçada de la meva mare. A més, ella era molt seva i no em permetia que li molestés les ‘seves’ estimades ovelles. En general, les tenia molt mimades.

Però va arribar la meva oportunitat!! Un dia de mal temps i molta pluja, trons i llamps, les ovelles no paraven quietes ni un moment. Anaven com boges pel camp, d’aquí cap allà, amunt i avall. En Jordi veia que la Taca estava molt cansada, que ja no podia més i que no se’n sortiria. De cop, es va girar cap a mi i, molt seriós, em va dir:

-Coloma, què penses fer? La teva mare ja no pot més! Penses començar a treballar o no?

Jo me’l vaig mirar i vaig pensar que m’havia arribat l’hora i que no podia fallar al meu amo. Em vaig armar de valor i vaig acostar-me a aquelles ovelles boges. D’una manera natural, vaig començar a posar en pràctica tot el que havia après durant l’estiu. Ara a la dreta, ara a l’esquerra… ara una pinçada a una pota, ara una passada ràpida… a poc a poc les vaig anar governant. Ho degué fer molt bé perquè en Jordi estava molt content.

Quan vam arribar al corral i vam haver tancat les ovelles, li va dir a la seva dona, la Montserrat:

-Aquesta gossa, la Coloma, serà una gran gossa.

A partir d’aquell moment vaig ser la seva mà dreta!, com dieu els humans. Em sembla que no es va equivocar!

Ens explica en Xesco, a qui dono l’enhorabona pel títol i agraeixo els videos que ens ha enviat, que es tracta de la trobada de parapent més important del món i que el dissabte, tots es disfressen i baixen volant en parapent o ala delta. Un cop a terra, escenifiquen una coreografia.

Inicialment els parapentistes d’Organyà es volien disfressar d’ovelles però després de donar-li unes quantes voltes a la idea i de la insistència d’en Xesco, van decidir que feia falta un pastor i un gos, en aquest cas, una servidora. Com que feia falta més colla, es van unir amb els d’Ager (aprofitem per dir que si voleu fer parapent heu d’anar a Ager o a Organyà!) i es van endur la victòria escenificant un concurs de gossos en el que, inevitablement, l’ovella negra es resistia. Al final, però, va entrar al corral. Clicant aquí a sota els podeu visionar.